Resposta a la carta furiosa d'un gracienc

Foto: Sid Vicious Portrait Ja he rebut la carta que m'has enviat d'aquest LM (Fell), que l'encapçala amb la carrincloneria dels versos més quicos de Campoamor. Aquesta citació ja desqualifica tot el que pugui dir la carta. En aquesta, tot és del color de gos com fuig del psicologisme més barat. I això l'emparenta amb la crítica de la SH.Ell, més encara que l'S, sí que et vol donar lliçons sobre com has d'anar per la vida. I ell s'hi posa com a exemple d'heroi o d'antiheroi, que ve a ser el mateix.Jo, de tu (vull dir, si jo fos tu i hagués rebut aquesta carta), no la respondria pas. Penso que no s'ho mereix, per ruc, per insolent i per heroi alliçonador.Com es pot llegir un llibre amb les ulleres del psicologisme més tronat? Aquestes ulleres ho empastifen tot i, de fet, impedeixen llegir. I quines ganes de veure't a tu als contes! Tu no ets pas la dels contes. El que tu has escrit als contes, el personatge o personatges que hi has dibuixat, pot ser un reflex de tu, però no ets tu. Tu, com tothom, ets molts jos i molts tus alhora. A més a més, encara que el personatge sigui -o fos- un reflex teu força fidedigne, sempre una cosa és l'autor i una altra el que escriu. Per què aquesta necessitat morbosa d'identificar autora i personatge literari. I dirigir una carta a l'autora com si fos el personatge del llibre, ho trobo insultant i propi de txitxarel-lo pedant.Aquest infame i primari de Gràcia, si, posem per cas, tu haguéssis signat amb un nom anglosaxó i haguessis situat el teu llibre a, per exemple, Minneapolis, en comptes de Barcelona, segur que l'hauria llegit d'una altra manera, el teu llibre. Ell, que és molt mascle i que sap anar pel món i viure la vida (és a dir, que quan entra en un lavabo brut, hi sap veure meravelles), que té la teva edat i que viu relativament a prop teu, es veu en cor i amb ganes d'escriure't per coquetejar, sí, perquè al capdavall es tracta d'això.Ara bé, si resulta que el teu llibre, per a les teves germanes, per a la SH i per al gall de Gràcia, dóna peu a lectures psicologistes, això no desmereix en absolut el llibre, sinó que assenyala la mesura d'aquestes lectures tirant a mesquines. El teu llibre és tota una altra cosa del que pensen els psicologistes macarrònics. Indirectament, però, aquestes interpretacions xafarderes enalteixen el teu llibre. C.