consells d'un amic fotògraf

Isabel, ara has obert la porta i has de continuar. T'has de situar en el ritme i continuar treballant amb les teves narracions o poemes, tal com fas amb els encàrrecs. Els encàrrecs ens donen una mena de seguretat en l'econòmic, però crec que hi ha un cert engany, doncs funcionen les coses en les quals un focalitza la intenció i el treball... i no tinguis por que el proper no estigui a l'alçada -cosa que acostuma a aparèixer en la ment, i que produeix una esclerosi de l'acció-. Escriu i escriu, encara que sigui per posar al calaix, no se sap quan arriba l'hora de sortir a fora i llavors cal tenir calaixos bén plens, així tota la feina aflorarà. M.A.