Foto: Linda Danz Central Park, 2008.
Vuelvo a poner aquí mi viejo manifiesto, ya que la web asociada me lo desactivó y no pude recoger las últimas firmas y ahora ha vuelto a los medios (Hoy en El Punt y BTV, mañana en BTV a la carta). Quienes quieran firmar, pueden hacerlo con un comentario aquí o un email. Si alguien olvidó poner su profesión o apellido, puede mandármelo después. Para encabezar, nada mejor que la conclusión de un artículo de Javier Marías titulado "Árboles y grosería" que me ha mandado el blogger Eph: "España es un país patanesco y no de fiar cuando hay por medio cemento, políticos, constructores y dinero. Y eso es lo que nos domina y define, lamentablemente, en el siglo XXI. Nuestro mayor problema, y no exagero." No es verdad que el 55% de árboles necesiten ser talados dentro de poco. No es verdad que la Diagonal reformada sería verde: los árboles tardarán otros setenta u ochenta años en crecer. No es verdad que el tráfico vaya a disminuir de ese modo (se colapsará en las demás calles). Si quisieran apaciguar el tráfico, no obligarían a hacer parkings en todas partes, sino sólo en las entradas de la ciudad.
Texto del manifiesto (en la web, estaba en catalán y castellano):
La política del Ayuntamiento respecto a los árboles y el patrimonio de la ciudad nos preocupa. El proyecto de suprimir todos los plátanos y palmeras de los parterres centrales de la Avinguda Diagonal para que pase un tranvía implica la destrucción de uno de los escasos paseos que quedan en la ciudad y sin duda el más bonito. La inminente destrucción del verde en el ya deteriorado Parc de la Ciutadella para construir un gran aparcamiento para los diputados (nuestros políticos no se deciden a dar ejemplo y utilizar el tranporte público, ni a fingir que lo hacen) nos parece injustificada. La ya aprobada tala (trasplante, en el lenguaje oficial, aunque sabemos que el índice de fracaso de esos trasplantes es del 75 por ciento, y que no se reemplaza la frondosidad arrancada, salvo en los dibujos que entregan a la prensa, como ha sucedido en la desdichada Plaça Lesseps, donde no han dejado un metro de tierra para plantar nada) de los almeces (lledoners) históricos, es decir, la destrucción de la Plaça Joaquim Folguera (para ampliar la línea 9) agravará la contaminación y el ruido. Aun sin cuestionar la necesidad (discutible) de esas infraestructuras, ¿no hay otra manera de construirlas sin destruir el paisaje urbano y empeorar la calidad de vida de la ciudad? Sant Gervasi ha pasado de ser un barrio frondoso y tranquilo, lleno de torres modernistas y novecentistas, a convertirse en una cantera ruidosa y polvorienta en “el distrito más ruidoso de la ciudad” (La Vanguardia 15/09/08), donde la arquitectura mediocre sustituye a las antiguas casas y el cemento de los parkings a los jardines interiores. Y la basura se arremolina en el suelo y en los solares sin que nadie parezca pasar a recogerla. En Collserola, la tala salvaje de las encinas centenarias para construir una nueva montaña rusa, contra la opinión de todos los partidos de la oposición y contra las 35.000 firmas de ciudadanos que se oponían, en el que era el pulmón verde de la ciudad, nos parece muy grave. La ciudad cada día está más contaminada y abocada a la sequía. Los árboles oxigenan el aire y talándolos, agravaremos la sequía y aceleraremos los efectos del cambio climático. Resulta aún más amargo que esa política municipal la lleven a cabo los partidos que se autodefinen como izquierda, incluso un grupo llamado “els Verds”. Todo esto al margen de una Ciudad Vella, un centro de la ciudad y un Eixample degradados y vendidos al turismo, y no precisamente un turismo de cultura, sino el más barato, y ruidoso, donde los hoteles y las tiendas de lujo que han sustituido a los oficios y tiendas de siempre –colmados, tintorerías, imprentas, zapateros— y a la vida de barrio contrastan con unos turistas que se emborrachan en la calle o que comen bocadillos en los bancos del Passeig de Gràcia, sin dinero para ir a los restaurantes ni comprar en las tiendas. Los abajo firmantes pedimos que se interrumpan esas actuaciones y que los trazados de las infraestructuras respeten el patrimonio arquitectónico, histórico y verde de la ciudad.
1. Isabel Núñez, escritora
2. Salvador Foraster Rovira, llibreter
3. Antoni Clapés Flaqué, poeta i editor
4. Javier Mariscal, diseñador
5. Frederic Amat, artista
6. Patricia Gabancho, periodista
7. Eulàlia Grau Donada, artista visual
8. José Antonio Millán, editor digital
9. Manel Armengol, fotògraf
10. Lluís Maria Todó, escriptor
11. Pati Núñez, diseño gráfico
12. Jordi Bonells, escritor, catedrático universitario
13. Rosa Regas, escritora
14. Chelo Sastre, diseñadora de joyas
15. Erika Bornay, historiadora de arte y escritora
16. Joaquim Sala Sanahuja, poeta
17. Victoria Combalia, crítica de arte
18. Lydia Oliva, experta en fotografía
19. Regina Bayo-Borràs, psicóloga
20. Àngels Ribé Pijuan, artista plástica
21. Cristian Cirici, arquitecte
22. Dolors Udina, traductora
23. David Cirici, escriptor
24. Glòria Bohigas, traductora
25. Yoonah Kim, artista visual
26. Colita, fotógrafa y periodista
27. Dante Bertini, escritor, dibujante
28. Perico Pastor
29. Maria Lluïsa Cuchillo, tècnic de vídeo
30. Elena Vilallonga, traductora
31. Jose Antonio Aguirre, consultor
32. Hug Cirici, dissenyador gràfic
33. Eda Kibrik, psicoanalista
34. Javier Montalvo, profesor de ecología
35. Martín Gallego, fotógrafo
36. Christian Martí-Menzel, agente literario
37. Marga Guasch Bertran, gestora administrativa
38. Guillermo Pfaff, artista visual (pintor)
39. Cristina Nunez, fotógrafa
40. Lluís Brau, arquitecte
41. Alicia Núñez, interiorista
42. Laura Zumin, profesora de Geografía Urbana
43. Montse Fuster, metge
44. Pepa Gasull, professora Universitat
45. Iolanda Guiu, empresaria
46. Berta Gasull, músic
47. Marta Pino, traductora
48. Marta Oliver Cama, psicòloga-psicoanalista
49. Lluisa Núñez, bibliotecònoma
50. Montserrat Berges, funcionària europea
51. Ramon Balasch, comunicació
52. Meritxell Colina, assistent d’exposicions
53. Inmaculada Suárez Barral, abogada
54. Albert Buendía, dissenyador gràfic
55. Xavier Romero, professor
56. Mª Adelaida Waldesbuhl, traductora de alemán y español
57. Anna Vallès Recasens, estilista
58. Iñaki Casasnovas, gestor cultural
59. Ramon Martin, economista
60. Almudena García, infografista
61. Jordi Mateu, gestor cultural
62. Dolors Escoute, funcionaria
63. Maipi Esteban, interiorista
64. Cristina Moreno Duran, abogada
65. Angel Vilalta Bernet, professor jubilat
66. Raimon Corberó Fornt, jardiner paisatgista
67. Àurea Juan, llibretera
68. Linda Danz, artist, songwriter, lover of trees
69. Elisa Santos Hurtado, professora
70. Bertila Ysamat, médico
71. Isabel de Villalonga, periodista
72. Berta Muñoz, restauradora
73. Àngels Sagrera i Marigó, herbolària (jubilada)
74. Antonio Cardoso, psicoanalista
75. Julio Piñel Garate, abogado
76. Carmen de Puig, Comercio
77. Jordi Carbonell, empresari
78. Aida Segura Ribes, llibretera-cabaretera
79. Clara Checchi, traductora
80. Ana Núñez Salmerón, psicoterapeuta
81. Angela Reynolds, agente literaria
82. Julia Solans, dissenyadora gràfica
83. Diana Thorimbert, estudiante
84. Juli Costa-Esteban, redactor-traductor
85. Mihoko Sugita, traductora
86. Valentín Nöel, estudiante
87. Àngela Romeu i Diaz, jardinera i professora de jardineria
88. Ascensió Solé Puig, funcionària de justícia
89. Jordi Llobet i Martí, músic
90. Isabel Cabarrocas, moda
91. Clara Sen Campmany, gestió cultural
92. Adriana Campi, neuròloga
93. Enric Bufill Soler, neuròleg
94. Jesús Zulaika, traductor
95. Borja Querol Quadras, abogado
96. Josep Liz Rodríguez, ensenyant
97. Cristina Surroca, relaciones públicas
98. Glòria Domènech Umbert, bibliotecària
99. Daniel Jiménez Schlegl, advocat
100. Carlota Andreu Serra, médico
101. Núria Solé, documentalista
102. Victoria Alsina Keith, profesora de traducción literaria
103. Núria Bàguena, cuinera
104. Isaias Fanlo, editor
105. Joan-Carles Alay i Rodríguez, arqueòleg
106. Manuel Baldiz, psiquiatra y psicoanalista
107. Juan Manuel Grijalvo, administrativo
108. Teresa Morandi, psicoanalista
109. Pilar Brea Gonzalez, coordinadora cultural
110. Aurora Gasull, música
111. Irene Pareja Esmandia, advocat
112. Elisa Santos, professora
113. Elisabeth Miró Coll, anticuaria
114. Salud Márquez Losada, profesora de yoga
115. Cristina Subirachs, estudiant i gràfica publicitària
116. María Amezúa, escritora, traductora
117. Idoia Aguirre, márketing manager
118. Núria Mata, psicoterapeuta y profesora
119. Jordi Diaz Callejo, enginyer tècnic agrícola
120. Miquel Viñals Lozano, jardiner, paisatgista
121. Marisa Salmerón, pintora
122. Josep Lluís Sánchez, Auditor, censor jurat de comptes
123. Iraia Prieto, estudiante
124. M. Carmen Tió, maestra
125. Jorge Chapuis, ciudadano
126. Bea Martín Peralta, Professora de llengua i literatura
127. Francisca Graells de Reynoso, Comercio exterior
128. Rafael Balanzo, arquitecte paisatgista
129. Joana Masgrau i Bartis, dissenyadora
130. Jaime Guilherme Serrano, Delineante
131. Jordi Xandri
132. Sarah Baratta
133. Àngels Garcia Aranda
134. Mercè Compte Martínez, mestra d'adults
135. Susana Narotzky, antropóloga
136. Maite Aguirre Segovia
137. Abel Ramon Vidal, llibreter i escriptor
138. Isabel Lacruz Bassols, traductora
139. Ramón Fernández, abogado
140. Rossella Niso
141. Juan Pablo Ballester
142. Mª Ángeles Lería Badell, maestra de primaria (jubilada)
143. Teresa Millán
144. Juana Pareja Miranda, limpiadora
145. Anna de Orovio
146. José Rodríguez
147. Matts de Bloeff
148. Verònica Atienza
149. Silvia Susmanscky Bacal, profesora de Historia del Arte
150. Marta Jaumà
151. Ana Fuster
152. Marta Antonin
153. Pilar Gómez
154. Àngela Bàguena, professora d'Universitat
155. Mariona Martínez
156. Ildefonso Díaz Ruiz, blogger
157. Antoni León
158. Cristina Pamies
159. Ainhara Martí, psicóloga
160. Liliana Montanaro, psicoanalista
161. Xavier Callejo Amat
163. Maria Dolores Castán
164. Joseph Knobel Freud, psicoanalista
165. Marta Rodrigo, psicoanalista
166. Victoria Petersen Amargós
167. José Hernández
168. Jordi Panisello
169. Mercè Bruguera
170. Gisela Panedigrano
171. Josep Maria Civit, director de fotografia
172. Margarita Estela Grimaldos
173. Alberto Hernando Bravo, ensayista y crítico literario
174. Gema Berenguer
175. Vanessa Núñez Gómez, consultora
176. Joan Rabascall, artista visual
177. Enrique González
178. Mercedes López
179. Pere Macià Arqué, editor
180. Manel Soria
181. Marta Ballester Editora
182. Marta Cañadas, arquitecta
183. Dionisia Batlló Gallart
184. Alex Alsina, professor
185. Martí Capdevila, economista
186. Irakli Kobiashili
187. Marga Guasch Bertran, gestora administriativa
188. Cristòfol Jordà Sanuy, enginywr tècnic agrícola
189. Guillermo Aguirre, estudiant
190. Erik Omedes, músic
191. Clara Barbero
192. Magda Rodríguez Naqué
193. Oscar Mansergas Sellens, arquitecte
194. Montse Albareda
195. Marta Batllo, API
196. Anna Alsina i Keith, traductora
197. Eva Arrizabalaga, artista visual
198. Clara Vergés
199. Raimon Àvila, poeta i professor
200. Josep M. Fericgla, professor universitat i director centre investigació
201. Enrique Eskenazi, profesor de filosofia
202. Erika Bornay, historiadora y escritora
203. Ramon Puigmarti poeta
204. Antonio Piñeiro, terapeuta manual
205. Adalia Iglesias, psicóloga
206. Ramón Fernández Telenti
207. Elena Esponera Pardo, empleada pública
208. Elisa Santos, profesora
209. Maipi Esteban Barcelona, interiorista
210. Francisca Graells de Reynoso, comercio exterior
211. Jordi Carbonell, empresari
212. Ildefonso Díaz Ruiz
213. Ed, dibujante
214. Juan Pablo Ballester
215. Enrique Arlanzon Marin, veterinario
216. Enric Bufill Soler, neuròleg
217. Joan Comas Miralles, professor de filosofia
218. Albert Marjanedas Gispert, enginyer tècnic agrícola
219. Emma Cotro, secretaria
220. Carola Arlanzón Martínez, estudiante
221. Marcos Ordóñez, escritor
222. Pilar Véliz, estudiant
223. Francisco Manuel Ramon Abad, administrativo
224. Carlos Bas Short, advocat
225. Liliana Altarriba Muradell, comerç
226. Luis Tejedor, advocat
227. Silvia Rotllant, disseny gràfic
228. Artur Millet Fàbregas
229. Andrés Martínez, arquitecto
230. Leonardo Turek Klajner, psicólogo clínico
231. Ana Menéndez, pianista
232. Pepe Junquera, músic
233. Ricardo Millieri, psicòleg-psicoanalista
234. Guillermo Mattioli, psicólogo clínico
235. José Carlos Cataño, escritor
236. Esther Planas, artista
237. Lola Cabrera, periodista
238. Maria José Blanco
239. Joaquim Daganzo, economista
240. Núria Andreu Bordas, arxivera i bibliotecària
241. Julio Hontana, artista
242. Margarida Tura i Soteras, bibliotecària (jubilada/BC)
243. Verónica Aranda, bióloga
244. Andrea Seoane, estudiante
245. Adrián Mallol, arquitecte
246. Paula Flores, dibujante
247. Ricard Benito Alarcón, artista
248. Eduard Rebarter, estudiante
249. Alberto Seoane, médico
250. Neal Vendrell, estudiante de dibujo
251. Roser Amadó Cercós, arquitecte
252. Laura Pérez García, interiorista
253. Cristina Subías
254. Tina Vallès, traductora
255. Sergio Vila-Sanjuan, periodista
256. Carme Martínez, mestra
257. Meritxell Sales Tomàs, filòloga
258. Enrique Vila-Matas, escritor
259. Mario Ferusic, arquitecte
260. Mª Jesús del Valle Gómez, bióloga
261. Laura Cercós Llàcer, psicòloga i flipada de la vida
262. Emilio Gómez Ceto, profesor servicios socioculturales IES San Blas-Madrid
263. María Jesús Ortiz
264. Mayra Usurín Pareja, estudiante
265. Isabel Franc, escritora y editora
266. Carmen Arboleya, restauradora
267. Carmen Daurella
268. Mercè Ibarz, escriptora, periodista, professora
269. Juan Pedro Quiñonero, periodista, escritor.
270. Neus Aguado, periodista.
271. Jaume Carbonell Guberna, professor Universitat de Barcelona
272. Alicia Chillida, comisaria de exposiciones, historiadora del arte
273. Gabriella Canfield, historiadora de arte
274. Mª Teresa Bertrand, recursos económicos
275. MªJosé Castillo, filóloga
276. Marie-Loup Sougez, historiadora de la fotografía
277. Daniel Aguilar, professor
278. Cristina Peri Rossi, escritora
279. Josefina Puyal Castro-Olivera, producer TV
280. Montse Mateu, editora
281. Zaida Muxí Martínez, arquitecta
282. Josep Maria Montaner, arquitecto
283. Ricardo Ruiz-López, médico
284. Carlota Oliver
285. Cristina Cella, economista
286. Àngels Sagrera i Marigó, herbolària (jubilada)
287. Ramon Muns Salas, metge
289.Ana Gargatagli, profesora universitaria
290. Alicia Yáñez Puentes
291. Alicia Ríos Ivars, historiadora del aceite de oliva y arte comestible. Ali&Cia
292. Gisela Panedigrano, secretaria
293. Josep Casamartina i Parassols, crític d'art
294. Rafael Vilalta i Rueda, editor i reciclador
295. Vera Moreno, socióloga
296. Carmen Oliver Ameztoy, en paro
297. Fede Fontes, relaciones públicas
298. Andrés Lomeña
299. Lourdes, administrativa
300. Jordi Guillamón, dissenyador
301. Ariana Guillamon, estudiant
302. Odette Farrell, pintora
303. Lola Monereo Velasco
304. Xavier Caballé
305. Lola Valdemoro, Profesora de Enseñanza Secundaria
306. Jaime Galbarro, Filólogo
307. Sofia, empresaria, colorista.
308.Mariona Martínez Dorado, maestra de ed. primaria
309.Enrique Arlanzon Marín, veterinario
310. Carola Arlanzon Martínez, estudiante
311. Margarita Ochoa, Técnico de Prevención de Riesgos Laborales
312. Antonio Martínez Conesa, administrativo
313. Alicia de Senillosa
314. Pep Puig Mestres
315. Montserrat Rectoret i Blanch, historiadora
316. Gabriella Canfield, historiadora del arte
317. Fernando Megías Menargues, Artista visual
318. Lynda Harding, United Kingdom
319. Julia Tawyea, Pennsylvania
320. Liliane Keil, Belgica
321. Octavian Paul Draja, Rumanía
322. Can Atik, Turquía
323. Serge Vantalon, Francia
324. Eva Vier, Francia
325.Timea Melinda Kovacs, Rumanía
326.Odette Chauve, Francia
327. Nicole Pley, Francia
328. Philippe Tomballe, Belgica
329. Annie PEYSSON, Francia
330. Nancy Petitjean, Belgica
331.Viviane TITS, Belgica
332. Carole BELLEUDY, Francia
333. Nicolas BELLEUDY, Francia
334.Odile Heckmann, Francia
335.Marie-Rose Heckmann, Francia
336.Geneviève Barbay, Bélgica
337. Jacob Daniel, Francia
338. Suzel Vargas, Francia
339.Yvette Monnet, Francia
340.Stephane Mallaroni , Francia
341.Carolyn Vanini, Francia
342. Marie-france Zamblera, Francia
343. Caroline Prout, Francia
344. Marianne Winnelinckx , Bélgica
345. Vercknocke Pascal, Francia
346. Nicole Verbist, Bélgica
347. Sebastien Vigne, Francia
348. Filomena Pereira, United Kingdom
349.Toni Sokoloski, Massachusetts, US
350. Chantal Buslot, Bélgica
351.Guilherme Correia, Portugal
352. Marcin Sztwiertnia, Polonia
353. Steve Klein, Canadá
354. Charles Mclachlan, United Kingdom
355.Sigrid De Ruyck, Bélgica
356. Loup W, Illinois, US
357.Angela Rhodes, Grecia
358.Erika Stone, Virginia, US
359.Annelies Ooms, Bélgica
360.Bill Craig, Alemania
361.Alejandra Vega, Argentina
362. Jossie Ross, Canadá
363.Pam Boland, Georgia
364.Franziska Eber, Alemania
365. Iván Serrano, oficinista
366. María Samaniego
367. Antonio Martínez Conesa, administrativo
368. Alicia de Senillosa
369. Pep Puig Mestres
370. Montserrat Rectoret i Blanch, historiadora
371. Fernando Megías Menargues, artista visual
372. Iván Serrano, oficinista
373. Cristina Junyent, biòloga
374. Miquel Viñals, enginyer tècnic agrícola, jardineria
375. Montserrat Martinez, documentalista científica
376. Carlos Segura, ingeniero
377. Núria Cid Margalef, comercial
378. Isabel Mercadé, profesora
379. Almudena Orejas, infografista
380. Àvar Montanyés, arquitecte
378. Mercè Redón
379. Megan Saltzman, profesora
380. Luis Vea García, escritor
381. Eva Huarte, escritora-fotógrafa-jardinera
382. José Carlos Cataño, poeta
383. Daniela Aparicio, psicoanalista
384. Antoni Roig Amat, ajudant de tècnic de construcció
385. Inés Batlló, artista
386. Carme Camps Monfà, traductora literària
387. Maria Garcia Garrigues
36 comentarios:
Isabel,
Aquesta llista no és completa, oi? Jo juraria que vaig signar. Cal que ho torni a fer?
Gràcies,
Dolors U.
Tens raó, Dolors. No sé com alguns noms han "caigut" de la llista durant el trasllat! Ara mateix el torno a posar...
Ja està fet, núm. 22. I gràcies!!!!
Hola, Isabel.
És necessària la professió? (es dona el cas que ara per ara no sé quina és la meva). De tota manera, ja vaig signar.
Marta J
No, Marta, no és obligatori, pero digue'm si no veus el teu nom, perquè molts "han caigut"...
Gràcies, el meu nom si que hi és, el 150.
Una abraçada.
Gràcies a tu, Marta!
Hola Isabel, desde aquí abajo. (He tardado en decirte hola...)
No sé cómo funciona esto de 'Enlaces a esta entrada', pero veo que aparecen repetidos dos aquí abajo. El segundo no funciona, no existe el destino. Ayer en mi blog sucedieron fenómenos paranormales. Lo normal es pasar a saludarte, pienso ahora.
Un saludo.
Yo no sé ni lo que son "enlaces a esta entrada". La verdad es que nunca había clicado en esas cosas, que no pongo yo... Ahora iré a ver quién eres, mi memoria es mala, sobre todo en plena gripe...
Me ha gustado lo que se veía en tu sitio, mais il faut travailler, como dicen todos. Yo corrigiendo un cuento ajeno...
Palangana con agua caliente: una cucharada de jengibre rallado o en polvo y sal gorda.
Remena-ho i posa-hi els peus mentre treballes.
(o un gotet de conyac)
Salut!
Gràcies pel consell!!!!
És un país de merda. Amb perdó.
Estàs millor?
Tota la raó, Nmp!
He passat a una segona fase, de tos nocturna violenta... i tenia l'esperança que la tendinitis despareixés, però no...
Isabel:yo también firmé, no puse preofesión, eso es cierto.
Un saludo
Jazzy
Pensaba que tu nombre era Cristina Pàmies. Acabo de darme cuenta de que está repe! Unos caen, otros se repiten... qué desastre, se nota que trasladar listas no es lo mío. Voy a borrar los repes
Mi nombre no lo pongo acentuado y mi número era el 27,comprobar lista.
Un saludo y hasta la vista!.
Jazzy
El acento lo quitaré, pero los números originales no se han mantenido, por razones técnicas de traslado de listas, y ahora no voy a cambiarlos. Pero si quieres que lo suprima, tú misma
Isabel,
Mi nombre aparece repetido en el 153 y el 215. Te doy mis datos de nuevo: Mariona Martínez Dorado, maestra de primaria.
Tampoco aparecen los de dos miembros de mi fammilia: Enrique Arlanzon Marin, veterinario y Carola Arlanzón Martínez,estudiante.
Gracias por poner en marcha este manifiesto, Barcelona cada vez es más de cemento.
Salud,
m
Gracias a ti, Mariona, a vosotros, ahora mismo lo enmendaré!
Isabel,
Compartim el mateix interès: millorar la ciutat de Barcelona, és per això que agraeixo que participis en aquest debat sobre la nostra ciutat. Encara que no coincidim en la forma de portar-ho a terme.
La Diagonal serà un projecte de tots, ben segur. L’ajuntament ha format un equip específic per estudiar aquesta reforma format pels arquitectes Carme Ribas, Olga Tarrasó i Bernardo de Sola. Ara mateix aquest equip està estudiant els elements que han de configurar les propostes tècniques que a la tardor seran objecte de debat públic. Volem que tothom pugui tenir tota la informació per poder valorar i opinar en conseqüència.
En cap moment ens hem plantejat fer la remodelació de la Diagonal sense tenir ben presents els arbres. Busquem que la reforma mantingui la imatge més característica de la Diagonal i això significa, reconèixer la importància de l’arbrat.
El procés per debatre tots aquests aspectes començarà l’octubre del 2009 amb les dades sobre la taula. Seria bo per la ciutat que tots els que compartiu aquest viu interès per la Diagonal hi participéssiu i poder així debatre i compartir idees i propostes per fer de Barcelona una ciutat encara millor.
Atentament,
Ramon Garcia - Bragado, Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona
Internet té aquesta característica democràtica d'ajudar a restaurar un diàleg o de recollir el que pensa la gent. Si poguéssim evitar que Barcelona segueixi la tònica de perdre la frondositat i l'ombra que la feien més humana, evitar Lesseps i places dels Països Catalans, i canviar la tendència arboricida per un respecte als arbres més europeu ja seria important.
Jo vull una ciutat molt millor, no una ciutat encara millor. Una ciutat molt millor, encara que no surti a pel·lícules i anuncis. ¿La millor botiga del món vol superar-se, per ser encara millor? Alguns preferim gent que digui el que pensa, encara que duri poc als càrrecs o a les feines. Volem representants polítics que pensin pel seu compte, que passin vergonya quan vegin els seus discursos aigualits i cofois, del tipus també per nadal visc a barcelona..., amb perdó: ¿i a on collons volen que visquem, els barcelonins, per nadal, a Exopotàmia?
Salut a tothom.
Sí, la veritat és que tenim una idea diferent de la ciutat. Jo voldria que deixessin d'esborrar i destruir la ciutat hist`roica, la identitat de la ciutat, el patrimoni arquitectònic (no només les façanes!), els racons de frondositat i quietud, les marques i ferides de la història. Com s'ha fet a tantes ciutats d'Europa. Jo no vull que cada dia desapareixi un tros més de ciutat de sempre i de ciutat bonica per convertir-se en nous hotels i més formigó i més centres comercials. No vull que ens arrenquin la memòria per posar-hi arquitectra mediocre i més parkings. No vull que ens tallin els arbres contínuament ni que els facin morir amb ciment, compactant el terra. No vull més lesseps.
La majoria de la gent té una altra idea també del que és una estació de metro. La gent es pensa que és un servei públic, no un espai totalment venut a la publicitat, un anunci tridimensional. Pels seus nassos (pels nassos d'aquests venuts que ho permeten) has de pujar les escales de l'estació d'Universitat i veure-ho. Aquestes són les seves millores: vendre's els budells al pitjor postor.
Salut, Isabel!
Salut, Il faut travailler!
O el metro convertit en una ginkana? Has anat a la nova estació de plaça Molina, línia Tibidabo? Per sortir al carrer has de baixar, pujar, tornar a baixar i tornar a pujar. És un laberint i la gent gran ho ha de fer per etapes. L'ascensor hi és, però cal pujar escales per arribar-hi. Sí, ara es pot anar a qualsevol de les dues línies, però és tan incómode i esgotador, que jo agafo l'autobús. Abans ni se m'hauria acudit, és tan lent... Però almenys no em poso de tan mal humor. Sembla que ens faran el mateix a la plaça Joaquim Folguera, a més de tallar tots els bonics lledoners i treure'ns l'ombra i la quietud i l'oxígen d'aquella plaça. Tot això no compta. No entenc perquè millorar en aquest país generalment vol dir empitjorar en molts sentits. Els que volíem respirar bé, tenir silenci i arbres només empitjorem. Has passat per Lesseps? S'encongeix l'esperit i com deia la Patricia Gabancho, per més difícil que fos la plaça (nus viari, etc), no es podia mantenir aquell petit bosquet humà i bonic del mig?
Ai, Ferdinand Lesseps, sí. No hi passava abans i no he trobat un motiu per passar-hi ara, però he vist alguna foto i ja em semblen totes iguals, aquestes places. De fet, no sé ben bé què fan ni per què ho fan. A la plaça de Castella (que em queda més a mà) tampoc no sé què han fet, desconec per què molesta certa estètica de parterre, un altre exemple: no sé quina necessitat hi ha de reformar el passatge de Valeri Serra o d'altres de l'eixample, a mi m'agrada com està, té voreres, té asfalt, no ho entenc, no ho arreglen, surt a la revista, és cosmètica de vorada i rigola.
Com m'agradaven també l'extensió hivernal de fusta del bracafè de casp o en general tots els cossos sortints de cafès i bars minúsculs, o la pèrgola vella del zurich... És com si algú a l'ajuntament tingués un trauma infantil mal portat i es pensés que el maquillatge t'arregla alguna cosa.
¿perquè no hi posen terra? em deia un amic davant la plaça de castella. Molta gent em comenta que no li molesta la terra. Si veus una plaça de terra, recorda't de com és, perquè no trigaràn gaire a fer-hi alguna desgràcia. La revista municipal... i la postal de l'Hereu, on la Mediterrània mira Barcelona. i veu una ciutat de pau i diàleg, integradora i oberta. ¿Ja ho he dit, que em sembla que tenen un trauma infantil obert i desintegrat?
Bona nit.
Bon dia, Il faut travailler. Exacte. Terra, places de terra amb arbres i una font, dos bancs, com teníem abans. Per què i qui diu que tenen dret a treure'ns la qualitat de vida que teníem? Per què convertir l'exterior en una mena de pati de formigó també, com si no en tinguéssim prou? Per què no ens deixen ombra, quietud i racons de vida natural amb els seus ocells? Però quan demanàvem el gingoler la gerent del districte sarrià sant gervasi ens va dir: I per què voldria l'ajuntament un espai verd, perquè hi aparquin les motos i caguin els gossos? Així pensen. Si veus com han destrossat el que ara es diuen jardins de vil·la florida! Abans era un jardí fresc i fondós, amb 83 arbres alts, ara en queden 5, han fet el gran parking! La torre l'han desgraciat, era més bonica quan la maltractaven els okupes i hi vivien els gats! Si veiessis quin terra han posat! És un malson. Ara es veuen els lletjos carrerrs dels voltants, on també han tirat les casetes per construir porqueria mediocre. Quin desastre! Abans hi havia un microclima allà dins! Ara només pols i lletjor...
Hola,
Perdona se que no es el sitio mas proprio para passar esta información pero como tengo tu email te passo aqui:
JumpCut – Promotora de Teatro e Cinema informa que novamente se va a apresentar en Portugal “Sentido Portátil” la adaptación teatral de História Abreviada da la Literatura Portátil, de Enrique Vila Matas.
Acontecerá en Teatro Taborda (Costa do Castelo, 75, Lisboa) de 15 a 26 de Abril por las 21H30, de Miércoles a Domingo.
Para mas informaciones por favor contacten:
Daniela Siragusa
jumpcut@jumpcut.pt
Tel.: +351213230053/+351962316170
www.jumpcut.pt
Muchas gracias
Un fuerte saludo
Daniela Siragusa
Bel, supongo que no importa, pero por si acaso, mi apellido es Mercadé, no Mercader.
Y gracias por tu empuje.Ojalá sirva de algo. El otro día me encontré con la sorpresa de que los árboles de la calle Gomis, al menos del inicio, que fue por donde pasé, habían desaparecido y habían rellenado el que había sido su espacio de cemento. Una cosa tristísima.
y qué tristemente cierto también el apunte de J. Marías.
Un abrazo.
Perdona, Bel M., qué despiste, ya está corregido...
Cuenta conmigo, Isabel.
Luis Vea García, escritor.
Gracias, Luis! Ya te he añadido
Sembla clar que del temps de les Olimpíades no han parat de posar Barcelona "potes en l'aire". Des d'aleshores visc fora de ciutat, malament si vull arribar en cotxe o tren de rodalies, malament per a caminar, cada dia més i més obres, i sens dubte, menys arbres. Per les olimpíades van comprar palmeres a Egipte i Nord d'Àfrica a preu de "saldo" per a fer bonic als cinturóns de ronda... totes les palmeres van venir carregades del ja conegut "escarabat vermell", i així van desparèixer ràpidament aquestes petites palmeres i l'escarabat s'ha estés per tota la ciutat i la costa catalana. Van començar a fer tractaments, però finalment surt tan car, que la Generalitat ja no aporta més diners i han decidit deixar que morin les palmeres, així va per compte de cada ajuntament i particulars la tallada de les palmeres i arbres. Deien que les palmeres famelles o datileres no eren afectades, però finalment han vist que també, que l'escarabat ho ataca tot, necessita menjar, i pitjor encara, comença a atacar altres arbres i fins i tot els pins, ara tenen altre depredador que encara estàn estudiant... quin preu més alt el de les Olimpíades...
Dit i vist tot això, ¿per a qué mantenir tanta despesa cuidant arbres que igualment moriràn? S'ha de continuar mantenint llocs de treball, i els millors, sempre, son els del ciment... i els impostos, multes... diners diners diners...
Volen "cuidar-se" dels nostres pulmóns i eliminen els pulmóns de la ciutat perquè estàn malalts. ¿Com estaràn els pulmòns dels seus habitants d'aquí a pocs anys, si no ho estàn ja sense arbres per a respirar? Prohibeixen fumar als restaurants, en bé de la nostra salut, obliguen a fer obres per a ús privat de fumadors a bars i restaurants, i al cap d'un any prohibeixen fumar... ens volen curar... o escurar? "Els arbres estàn malalts s'han d'eliminar", diuen, ¿faràn el mateix amb els habitants? Ho aconsseguiràn?
Maragall, com antic alcalde, va dir que li agradaria ser alcalde de New York o Manhattan... (ho recordo bé) per això va "casar" Colón amb l'estatua de la Llibertat... i sembla que els seus "hereus" segueixen lluitant per aconsseguir el "seu" somni. Aconseguiràn una New York o Manhattan...? Potser pitjor, estàn aconseguint una Kuwait. ¿Qui va "ficar" a Hereu? Clos. ¿Qui va ficar a Clos? Maragall...
Hi ha un problema molt greu a la ciutat de Barcelona que son les clavegueres, Barcelona fa molta podor, és irrespirable... i treuen els arbres, les últimes defenses. Fa pocs dies vaig veure a La Vanguardia la fotografía que va enviar una dona engoixada perquè en un moment, van "tallar" amb serres eléctriques dos arbres de 20metres al carrer Nicaragua, devant de casa seva, els obrers, de part de l'Ajuntament, van dir que "molestaven per arreglar les boreres"...
Queden ben clars els projectes encara olímpics... "passar olímpicament" de la necessitat d'aire net de vida i natura, que és la necessitat de les persones.
Disculpeu la meva emprenyada, però em sembla tot tant trist, que ara sé, a ben segur, que no podré tornar a viure a la meva ciutat de la que tant enamorada estava.
¿Hi haurà alguna vegada i un nou temps en què els polítics tornin a saber el què és el RESPECTE?
¿On s'ha de signar?
Gràcies per aquesta "campanya".
Eva, només m'has de dir quina professió vols que posi al costat del teu nom, o si no vols que en posi cap. Jo ja faré la resta...
Gràcies Belnu, pots posar "fotògrafa-escriptora".
***
O guarda forestal també, o jardinera... alguna paraula màgica que faci efecte i els hi entri millor aquest MANIFEST a través del "cap" que tenen i del que tant presumeixen, doncs sembla que a través del cor i la sensatesa ja no miren ni veuen.
Amb tot respecte.
Gràcies de veritat per la teva feina. Llarga vida als arbres!!
Publicar un comentario