El asunto del azufaifo está que arde. Otra vez, mientras los trabajadores y sus máquinas avanzan en la destrucción, desembarcan los medios, llaman televisiones y radios, yo no puedo trabajar, no tengo tiempo de nada, no sé qué será de mí, ni del azufaifo. Espero que nos ayuden los dioses griegos y que se detenga esta fechoría arboricida. Nuestro azufaifo ha salido en El País (vean Polis), en La Vanguardia (mañana espero tener el link para colgarlo, secciónVIVIR, además de la Carta de Félix de Azúa y de un vídeo en LV digital ayer), en El Periódico (vean Polis), en ADN, en la revista Qué es, en BTV (colgaré el link cuando lo encuentre, salió ayer el segundo reportaje, para el primero vean Polis), en el ABC de ayer pronto saldrá en el Informatiu de TVE, hemos hablado en algunas radios, etc... NO NOS RENDIREMOS
¡Por la plaça del Ginjoler, la plaza del azufaifo!
10 comentarios:
Si twiteas haz servir este hashtag #salvemosazufaifo
Que verguenza de administracion, hay que evitarlo
ESTIMATS VEÏNS DE SANT GERVASI
ESTIMATS CONCIUTADANS DE BARCELONA
FARTS DE MENTIRES, ENGANYS I SILENCIS ADMINISTRATIUS
BENVINGUT NOU ALCALDE, SR. XAVIER TRIAS:
La primavera del 2007 vam aconseguir salvar el ginjoler bicentenari (Ziziphus jujuba) del carrer Arimon 7, malgrat que l’ Ajuntament (en el seu Informe del Districte, ref. 05.838, del 22 de març de 2007), just abans l’enderroc de la caseta que hi havia, el qualifiqués erròniament de Sorbus aucuparia (moixera) per fer-li el pa bo a la constructora.
Segons els informes dels botànics e enginyers, es tracta del millor exemplar de Ziziphus jujuba d’ Europa, ara catalogat com a bé d’interès local gràcies a la pressió del moviment veïnal.
No és acceptable que s’hi construeixi al damunt o a tocar, ni un bloc de pisos - com pretenia la constructora Supportis que, encara avui 4 de juliol de 2011, té el seu cartell al solar- ni, menys ara que el solar és, sembla ser, de propietat municipal, “un edifici amb planta subterrània (+planta baixa + 1)” com diu el PROJECTE que encara surt com a tal a data d’avui en la web de la empresa municipal BIMSA. Una construcció suposaria matar-li les arrels i la mort de l’arbre.
La encofradora Cots i Claret està ja, des de fa una setmana, malmetent les arrels d’aquest exemplar únic, històric, magnífic, i que necessita els 30 metres de llargada del solar, un petit jardí o placeta, per viure i sobreviure, i nosaltres, com a veïns d’un dels barris més castigats de Barcelona per la Especulació Inmobiliaria, també necessitem aquests 30 x 10 metres per viure i sobreviure a la nostra ciutat.
Acabem de poder comprovar que el Cap de l’ Area de planejament i gestió del verd de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Jordi SANTIAGO LOZANO, que aquest matí, 04/07/11, ha estat vora el ginjoler, i que ha dit- als representants del Districte i desprès a alguns veïns que “aquest arbre amb 10 metres ja en té prou”, és qui que va confondre el millor ginjoler d’EUROPA amb una moixera al març del 2007, i va certificar i signar l’Informe Municipal, erroni i enganyós!!
Concentrem-nos tots
periòdicament (anirem informant), i demà
DIMARTS, DIA 5 DE JULIOL DE 2011
A LES 12 h DEL MIGDIA
DAVANT EL GINJOLER
per tal d’expressar el nostre rebuig a aquest arboricidi.
(hi haurà mitjans de comunicació)
NO PASARAN !!!
Gracias, Pau!
Desde luego, Javier
No pasarán!
por desgracia he abandonado la ciudad, pero si la movida sigue en agosto me apuntaré, al regreso...
¿hay novedades? ¿Se ha salvado el azufaifo?
Dime que sí
/abrazo
Como fué? Ánimo, y que no pasen!
Es dificil, Stalker! Vino poca gente, pero vino prensa, al menos eso tenemos, pero los obreros siguen avanzando y es muy duro. Hoy un periodista me ha dicho que el regidor quiere hablar con nosotros, pero ayer tuve la mala fortuna de encontrármelo y le abordé: fue rígido y duro, demostró que el cambio de turno no alteraba la política arboricida. Ellos van al negocio de la construcción, le ponen nombres sociales y se cargan todo lo verde, la belleza, el oxígeno. Yo volvía a casa asfixiada de asfalto, contaminación, aire sucio y ardiente y pensaba en esa gente siempre talando árboles
Qualunque, seguimos en ello, resistiremos lo que podamos. Es bien triste y trabajoso
Publicar un comentario